Eth Haro

An
1914
SHASCLADA
Eth solstici d’estiu a estat des dera istòria mès aluenhada, ua data remarcabla pes pòbles pirenèncs. Ère eth moment de semiar es tèrres e de pujar es ramats tara montanha, en tot començar atau eth cicle productiu, eth cicle dera vida, deth quau depenia era subsisténcia des famílies que compartien es pòbles de nauta montanha.
CREMA QUIHLADA
Non mos an de suspréner donques, es rituaus e cultes dirigidi tara perpetuacion d’aguest cicle enes comarques des Pirenèus. En aguest sentit destaca eth pòble de Les, plaçat ena frontèra damb França, en terçon des ‘Quate Lòcs’, ena part baisha d’Aran, on s’a conservat enquia aué ua singular tradicion gascona qu’ei coneishuda damb eth nòm dera Crema der Haro.
SHASCLADA deth HARO
S’a bracat deth bòsc, s’a baishat tath pòble e s’a premanit damb er esfòrç de tota era comunidat ena primauèra, eth dia d’ua auta hèsta tradicionau recenments recuperada: eth dia dera ‘shasclada’ deth Haro. Pendent un dimenge de primauèra se celebre aguesta hèsta entà preparar eth Haro tara ‘quilha’ qu’a lòc uns dies dempús dera ‘crema’. Era ‘shasclada consistís en daurir eth tronc a còp de piòisha(shasclà-le) tà clauar-li ues cunhes, causa que permet qu’er aire shugue era husta e se creme mielhor.
QUILHADA deth HARO
Encara damb era flaira dera cendra cauda, eth pòble de Les se premanís entà “quilhar” eth nau Haro. Un còp mès se hé ua professon, encara qu’aguest viatge es darrèri maridats deth pòble són ath sòn cap e coronaràn eth nau Haro damb aufrenes floraus (ua corona, un arram e ua creu), simbèu de fecondidat e fertilidat. Eth grop de dances e folklòre tradicionau darà un còp mès era nòta de gràcia, alegria e plasticidat que caracterisen aguesta hèsta de Les. Aguesti musics, cantants e dançaires an recuelhut era tradicion musicau deth pòble, són ‘Es Corbilhuèrs de Les’.
CREMA deth HARO
Cada an, ena serada de S. Joan, eth 23 de junh, se créme eth Haro ena plaça deth pòble. Abantes, per mor dera cristianisacion, se hège de besonh era preséncia dera imatge de S. Joan Baptista, e encara aué arribe damb era professon seguit peth capelhan que darà era benediccion ar arbre abantes de cremar-le. Un viatge benedit, se l’alugue e ath temps qu’es lhames arriben tath cèu, un corròp de joeni hé a cremar es halhes. Es halhes són elements d’ua grana importància ena hèsta e se confeccionen damb pela de bedòth e ceridèr estacada a un hil de hèr. Es mès joeni les hén a virar per dejús des sóns caps, coma projectils de huec en tot simbolisar eth escampilhar er element purificador per toti es cornèrs deth pòble.
Un viatge es halhes són cremades, eth grop folkloric deth pòble ei prèst dejà entà decorar era plaça damb musica e damb es vistosi colors des vestits tradicionaus, e damb es sues dances alegres coma ‘Es Aubades’, ‘Eth Tricotèr’, ‘Eth Cadrilh’ e ‘Eth Balh Plan’.
Eth cèu dera net aranesa ei plen de bues, aulor de cendres e de ‘vin caud’ que se premanís laguens d’ues granes oles ath torn dera plaça; ei eth béuer mès tipic deth parçan e se hé damb vin, rom, peles d’iranja, persséc e sucre. Tamben se repartís còca a toti es assistents.
Un nau Haro demora, ajaçat en tèrra a pògui mètres, entà èster ‘quilhat’ e passar a soenhar era vida deth pòble pendent tot un an.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR